Activisme virtual vs. Activisme real?

En el marc del workshop amb el professor John Downing sobre l’ús de les noves tecnologies, van sorgir força discrepàncies a l’hora de parlar de les mobilitzacions i de l’activisme social a través de la xarxa.

Mentre que algunes veus veien l’ús de les TIC com un clar avantatge per fer extensiu l’abast de qualsevol mobilització; d’altres defensaven les generacions més grans que la nostra, i titllaven aquest activisme virtual de poc real. “Nosaltres ens hi deixàvem la pell”, ens dirien alguns, “vosaltres us adheriu a una causa des del sofà de casa”.

Ens preguntem, però, fins a quin punt és virtual aquest nou activisme social? Allò virtual, no és també real?

Creiem que potser el nou activisme a través de la xarxa té menys compromís que el tradicional, però no podem obviar els nombrosos avantatges que ens porta. En primer lloc, les noves tecnologies permeten fer una causa extensiva a moltes més persones. Qualsevol individu, des de qualsevol lloc del món, en qualsevol moment del dia. En segon lloc, permeten informar i contrainformar d’alguns temes que només tenen una visió des dels mitjans tradicionals; d’exemples de contrainformació en trobem a webs com Indymedia o Kaosenlared, dos dels portals infromatius alternatius més importants. En tercer lloc, les xarxes socials tenen la gran capacitat de mobilitzar milers de persones per una manifestació (manifestació real, no virtual, que dirien alguns). I finalment, Internet permet la lliure circulació d’imatges gravades i capturades, per exemple, dels mateixos manifestants d’una concentració gairebé a l’instant que s’ha produït.

Un clar exemple real d’aquests avantatges van ser les manifestacions contra Bolonya. La majoria dels estudiants van fer ús de les TIC per comunicar les seves valoracions, els seus pensaments sobre l’aplicació de la reforma i dels perills que comportava, les actuacions del govern respecte a les manifestacions, etc.

Tots els moviments que es feien des de les TIC van situar Bolonya al centre de l’esfera mediàtica durant temps, generant d’aquesta manera un gran debat entre la població. Plataformes com Facebook, Twitter i la blogosfera en general van permetre expressar amb llibertat els ideals dels joves i arribar a una gran massa de gent.

Segons John Dowing, la xarxa permet formes d’organització descentralitzades, horitzontals i a nivell global. Sense menysprear l’activisme social de generacions anteriors, i valorant la lluita que aquestes van fer per aconseguir el que ara tenim, hem d’aprendre a valorar positivament les TIC en aquest camp, i aconseguir veure-ho com un gran avantatge. L’activisme virtual no substituirà mai l’activisme tradicional, però potser l’ajudarà a fer una lluita més extensiva.

El vídeo següent és un clar exemple de l’ús de les TIC durant el conflicte de Bolonya. Està filmat per un estudiant.

Anuncis

1 comentari

  1. jordi Del Rio said,

    Abril 6, 2010 a 10:29

    Post molt interessant. Salut


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: