Internet i la llarga estela

Internet i les TIC són dos fenòmens que no han deixat indiferent a ningú i és que pràcticament, cap negoci ha volgut tancar-li les portes. La indústria de la comunicació i de l’entreteniment no és cap excepció i també s’han volgut unir a aquesta caixa de sorpreses anomenada xarxa.

Chris Etech

Chris Anderson és l'autor de l'article The Long Tail (2004)

I és que veiem com la retroalimentació positiva i la capacitat il•limitada per escollir continguts, fan que les empreses coneguin què és allò que realment vol l’audiència. Les noves fórmules per escoltar música com l’Spotify han fet que els consumidors puguin accedir a diferents estils de música que fins ara, molts creien oblidats o bé inexistents.

D’aquesta manera s’ha pogut fugir dels prototips imposats per els segells discogràfics i les masses, escoltant no només els “hits” més importants de la temporada, sinó també la música de sempre i tots els gèneres i subgèneres que fins ara, restaven ignorats pels canals tradicionals de distribució. Però això no és tot. És precisament la disponibilitat de contingut no comú o massiu la clau de l’èxit de les noves formes de distribució digital.

Veiem doncs, com les TIC ens permeten passar de la cultura del màrqueting i les modes, en definitiva, dels èxits prefabricats, a una cultura més àmplia, heterogènia, on l’abundància regna i on qualsevol tema musical és vàlid i rentable si hi ha usuaris disposats a consumir-lo. I és que l’actual distribució online ens permet parlar d’un món cultural molt més abundant del que podríem imaginar i abastar fins ara.

La concepció que manté aquest nou sistema de distribució és que s’ha de fer tots els continguts accessibles, oferir quant més contingut millor per a que l’usuari pugui descobrir grups nous, personalitzar els seus gustos i seguir mantenint la seva identitat sense seguir a les masses. Aquesta concepció de negoci divergeix totalment de la que ha mogut i orientat la indústria de l’entreteniment fins ara.

Això és així gràcies a la possibilitat de retroalimentació que ofereixen els links. Veiem com un usuari de la plataforma Rhapsody pot passar d’un tema de la Britney Spears a un de la Pink, interelacionats per la seva possible semblança en quant a estil musical, de la Pink podem derivar fàcilment a No Doubt per l’extravagància dels dos grups, i finalment podem viatjar del món No Doubt fins a Selecter, un grup pràcticament desconegut per la massa acrítica dirigida per la indústria de l’entreteniment. D’aquesta manera, acabem obtenint i fomentant una cultura més heterogènia i menys restrictiva on tothom pot aportar el seu gra de sorra.

Aquest fenomen no només ha afectat al món de la música, sinó que plataformes com Amazon o Netflix han promocionat el consum de llibres, documentals, pel•lícules i sèries que, fins ara, restaven guardats al calaix de l’oblit. Gràcies a la gran capacitat il•limitada per seleccionar i escollir, l’usuari ara pot rastrejar catàlegs, repassar llistes i finalment escollir, d’una manera còmoda i ràpida guiant-se per els links i per el que altres usuaris poden recomanar.

Com a conseqüència, veiem que s’ha acabat creant un nou espai digital il•limitat i infinit on la presència dels costos de fabricació, producció i distribució brillen per la seva absència. La llarga i infinita estela de continguts doncs, és capaç de crear nous nínxols de mercat i noves opcions, combinant allò que més es porta amb allò desconegut.

Tot i així, aquest fenomen ha generat un debat sobre el preu d’aquestes possibles descarregues,sobretot musicalment parlant, considerant que podria ser negatiu per a la indústria discogràfica. Davant d’aquesta situació, l’article considera que si s’abaixen els preus,la gent acabarà comprant més música i més variada, vist des d’aquesta vessant, no ho podem considerar negatiu.

Com a conclusió final, voldríem deixar una petita reflexió en aquest post. Creiem que aquest ús de la xarxa pot aportar un gran benefici cultural a la societat, permetent que arribi una major diversitat de música, llibres, sèries, pel•lícules etc al públic, que ara té la possibilitat d’alliberar-se de tota una etapa caracteritzada per les limitacions imposades per la distribució física i per els grans èxits. I és que, si ens hi parem a pensar, no és l’usuari qui té dret a decidir què consumir?

La larga estela: http://babalum.wordpress.com/2006/10/12/la-larga-estela-el-fin-de-pareto/

The long tail: http://www.wired.com/wired/archive/12.10/tail.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: