El programari lliure i el desenvolupament de les TIC

CARLES JUAN MARTÍNEZ

Quan fem la inevitable comparació entre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i el periodisme, el nostre cas, és inevitable observar els estralls de la fractura digital: Sobretot a nivell econòmic mundial. Quan al 1970 el Moviment de Països No Alineats va llançar el projecte del Nou Ordre Mundial de la Informació i la Comunicació (NOMIC) va quedar al descobert la unidireccionalitat en els mitjans de comunicació, que procedien només d’unes poques agències periodístiques. Com es podia ser del tot professional, es preguntaven aquests països, en el camp de la comunicació, si tota la informació provenia d’una sola manera d’entendre el món. Avui, amb el desenvolupament de les TIC, passa quelcom semblant. La tecnologia és ja gairebé un sinònim de velocitat i progrés, de mitjà de competència entre unes empreses periodístiques i unes altres. Per tant, aquelles entitats públiques o ens privats que no puguin fer la despesa econòmica i incorporar les TIC al seu mitjà de comunicació, està destinat a la desaparició; es podria donar el cas d’una encara més exagerada unidireccionalitat per part d’aquells estat amb recursos suficients per modernitzar les seves empreses periodístiques.

I quina solució, com a mínim d’entrada, hi podem trobar? Per una banda, i és l’eix central d’aquest article, el potenciament del programari lliure o free software. Una gran part del pressupost en TIC en una empresa periodística acaba sent el programari que s’utilitza, per això, l’ús d’aquest tipus de software facilita l’actualització del mitjà sense gaire recursos.

Segons Richard Stallman, programador nord-americà i figura rellevant del moviment per al programari lliure,

“El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu. Per entendre aquest concepte, hem de pensar en lliure en el sentit de ‘llibertat d’expressió’ i no en el de ‘barra lliure’ (en anglès la paraula “free”, lliure, pot tenir el significat de “lliure” i el significat de “gratuït”).

El terme programari lliure fa referència a la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Concretament, fa referència a quatre classes de llibertat per als usuaris de programari:

  • Llibertat 0: llibertat per executar el programa amb qualsevol finalitat.
  • Llibertat 1: llibertat per estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo segons les pròpies necessitats. (L’accés al codi font n’és una condició indispensable.)
  • Llibertat 2: llibertat per redistribuir còpies per tal d’ajudar el teu semblant.
  • Llibertat 3: llibertat per millorar el programa i després posar-lo a disposició pública per al bé de tota la comunitat. (L’accés al codi font n’és una condició indispensable.)

Tux, mascota del sistema operatiu lliure, Linux.

Per tant, trobem en aquest tipus de software una de les vies per reduir l’abast de la fractura digital en termes econòmics en l’actualització dels mitjans de comunicació. Els programes lliures més coneguts són els del sistema operatiu de Linux en les seves diferents versions (Ubuntu, Debian,…), l’Oppenoffice, el Gimp, etc. Quines diferències suposaria per l’empresa poder optar per l’Ubuntu, abans que el Windows? Un estalvi de 300€ en cada PC; què suposaria usar l’Scribus en comptes de l’InDesign? Uns altres 290€, i l’ús del Gimp en comptes del Photoshop uns 980€ (en versió completa). Només tres exemples dels molts programes que s’utilitzen dins una redacció de diari, ràdio o televisió.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l’adquirim per mitjà d’altres mitjans (CD-Rom, DVD, disquets…), els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació.  Així doncs, que el programari sigui, en la majoria dels casos, gratuït, no implica tampoc una pèrdua de beneficis per aquelles empreses que es dediquen a la seva fabricació.

Però com tot, té una part contraproduent. En primer lloc, és difícil treballar completament en programari lliure i les primeres traves comencen des de la compra del mateix ordinador, que difícilment el podràs obtenir sense la imposició d’haver de pagar el Windows, tant si el vols com si no. Tot i així, de cada cop més, es poden trobar PC sense programari imposat. En segon lloc, cal dir que si abans l’escassa varietat de programes lliures dificultava tenir una redacció lliure i al dia, avui es pot trobar gairebé tot el programari d’aquesta modalitat. Amb tot, però, hi ha certs aspectes que queden sense cobrir pel programari lliure. I en tercer lloc, l’ús d’aquest software pot requerir uns coneixements informàtics més elevats, sobretot si es tracta d’adaptar el programa a les teves necessitats.

Amb tot, el programari lliure obre la possibilitat de guarir part de la ferida provocada per la fractura digital (concepte àmpliament abordat al llarg de l’assignatura) i, al mateix temps, incorporar les TIC als mitjans de comunicació. A continuació podeu veure un vídeo que explica què és el programari lliure i alguna característiques que al llarg de l’article s’han explicat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: