Un cas particular: eGovernment a la UE

ANNA DEL PINO

L’Administració electrònica o eGovernment es defineix com la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en les administracions públiques, associada a canvis en l’organització i noves aptituds del personal. El seu objectiu és millorar els serveis públics, reforçar els processos democràtics i recolzar les polítiques públiques.

Per tal d’analitzar la situació actual l’eGovernment, he volgut centrar-me en el marc de la Unió Europea, espai de les relacions electròniques i administratives en què ens haurem de moure cada vegada amb més freqüència la ciutadania europea.

Entre el 2001 i el 2002 la disponibilitat de serveis públics en línia dins de tots els Estats membres de la UE van passar del 45% al 65%. Per tant, es registra un increment considerable dels serveis administratius als que la ciutadania té accés des d’un ordinador. Però, quin perfil d’usuaris han fet ús d’aquests serveis i, sobretot, per a què?

Pel que fa a la població, als habitants de cadascun dels 27 Estats membres de la UE, els principals usos que han fet de l’administració electrònica han estat l’obtenció d’informació i alguns tràmits de gestions administratives, aconseguint estalviar-se temps.

Pel que fa a serveis a empreses, la prestació de serveis administratius electrònics ha generat beneficis de productivitat i competitivitat gràcies, principalment, a la reducció de costos dels mateixos serveis públics i al descens dels preus de transaccions per a les empreses, que dediquen menys temps i esforços. Un clar exemple de la reducció de costos de les empreses gràcies a l’eGovernment són les declaracions fiscals electròniques, que acceleren els procediments i milloren la qualitat de les gestions.

Pel que fa als serveis entre administracions, l’administració electrònica permet reforçar la cooperació entre autoritats supranacionals, nacionals, regionals i locals. Paga la pena dir que, prou sovint, són les administracions locals i regionals les que més han aprofundit en l’eGovernment i més avançades estan en matèria de prestació de serveis públics en línia. Aquest fet s’ha de celebrar, sense l’aplicació del principi de subsidiarietat –que requereix que l’acció pública es realitzi al lloc més proper al ciutadà i que sigui possible tècnicament i política- l’eGovernment resta lluny de ser una realitat palpable. Tanmateix, cal matisar que són les administracions regionals i locals les que més ajudes de Fons Estructurals –instruments financers de la unió destinats a les diferents regions i dedicats a reduir les diferències entre els diferents Estats membres- de la UE han rebut.

Enfront d’una situació actual, que revela cert grau de consolidació de l’eGovernment, vull ressaltar aquells obstacles que encara queden per superar per tal d’aconseguir una implementació total de l’administració pública electrònica. En aquest sentit, a continuació presentaré els ítems que la Comissió Europea considera prioritaris per tal d’establir l’eGovernment i, posteriorment, n’afegiré d’altres.

Segons la Comissió, l’accés generalitzat és una condició sine qua non perquè l’eGovernment arribi a bon port. La fractura digital –e-exclose– , ja sigui per manca d’accés material o per analfabetització digital, encara és una realitat a la UE. No oblidem que a Catalunya, l’any 2008, tan sols el 51% de les llars tenien accés a internet (IDESCAT). És per això que des de la UE s’estan tirant endavant programes com eLearning, els quals plantegen millorar l’accés i l’ús de les TIC. Un altre obstacle a superar és, segons la Comissió, la confiança que la ciutadania pot dipositar en els mecanismes electrònics i la seguretat pel que fa a les dades de caràcter personal i íntim que mitjançant aquests arriben a l’administració. En aquesta línia, es vetlla i persegueix amb especial interès per la seguretat de les xarxes i la ciberdelinqüència.

Altres obstacles que destaca la Comissió són la contractació pública, la qual es beneficiaria de menor temps de gestió amb l’eGovernment, la potencialitat de la multiplataforma –el nombre creixent de pantalles mitjançant les quals podrem portar a terme gestions amb l’administració pública electrònica com, per exemple, ordinadors, mòbils i altres- i la interoperabilitat entre els sistemes d’informació i treball de les diferents administracions i organismes europeus –en aquest sentit, es fa cada dia més necessària una normativa comunitària que estableixi unes bases comunes. Aquests obstacles marquen l’itinerari que seguirà la Comissió Europea per desplegar l’eGovernment als diferents Estats membres i a nivell comunitari.

A tot el que he exposat fins ara, m’agradaria afegir que el model europeu d’eGovernment neix amb el Llibre Blanc del 2001, que es va elaborar mitjançant un gran nombre de consultes ciutadanes, juntament amb les aportacions d’una comissió tècnica.

Per altra banda, no faria justícia a la profunditat de l’eGovernment i del mateix periodisme si no exposés altres problemàtiques que s’identifiquen. Per això, a continuació exposo algunes de les reflexions d’Antonio Anselmo Martino, professor titular de la Universitat de Pisa, Consultor del Banc Mundial i Assessor del Consell d’Europa en temàtiques vinculades al Dret i al Impacte de la Noves Tecnologies de la Informàtica i les Telecomunicacions.

Anselmo Martino tracta, entre molts altres temes, les fases que segueix l’eGovernment en el seu desplegament i un element transversal a totes elles; la firma digital. Derivada del reconeixement del valor legal d’un document electrònic, apareix la firma digital, un dels aspectes més controvertits relacionats amb l’administració pública electrònica. La majoria de països que estan desplegant l’eGovernment han dictat normes molt generals entorn la firma digital que no han resultat eficaces arran de la negativa de les regions a aplicar-les per considerar-les difuses o insatisfactòries. Però, és possible que cada regió, amb la seva particular administració pública, estableixi un marc legal diferenciat pel que fa a les firmes digitals? I, més enllà d’això, poden conviure sistemes no homologats ni estandarditzats de firma digital entre els diferents Estats membres de la UE?

Segons el professor Anselmo Martino, no és ni possible ni viable. Un sistema de firma digital que no abasti el conjunt de la UE acabaria comportant dificultats administratives serioses i impediria aconseguir allò que perseguia la Comissió Europea; la interoperabilitat entre sistemes. Així, es fa evident la necessitat d’establir un marc normatiu comunitari que compti amb l’opinió dels nivells regional i local per tal de respectar el principi de subsidiarietat inherentment necessari perquè l’eGovernment arribi a bon port.

Per altra banda, una vegada superada la diversitat de firmes digitals comunitàries, la manca d’homogeneïtzació presentaria un altre aspecte alarmant per a la ciutadania: la duplicitat de sistemes de firma electrònica basades en el seu origen i actor, és a dir, la possibilitat que l’administració pública electrònica, per una banda, i la ciutadania, per l’altra, fessin servir sistemes diferents. Per tal de donar resposta a aquesta dicotomia, Anselmo Martino remarca quin perfil de ciutadà podria crear, fer ús i promoure una firma digital paral·lela a l’administrativa. Tan sols les grans empreses, que concentren prou capital com per fer una inversió en aquest terreny, podrien oferir un sistema alternatiu que confrontés amb l’administratiu i, novament, ens estaríem allunyant dels objectius perseguits amb l’establiment de l’eGovernment –accés generalitzat i la confiança en els serveis electrònics. A més, tot allò aconseguit pel que fa als tràmits administratius de les empreses es perdria en establir-se una dualitat de firmes digitals de les que, per cert, ens hauríem de qüestionar la veracitat de l’origen constantment. A tot el que he exposat fins ara, cal sumari la situació en què es trobarien les petites i mitjanes empreses que, no poden usar una firma digital pròpia per manca de capital, quedarien a l’ampar de la caritat administrativa, qui hauria de finançar i subvencionar que aquestes s’integressin en el sistema per separat de gran empreses.

Finalment, em sembla interessant exposar el camí cap a la consolidació de la democràcia electrònica que proposa Anselmo Martino. Com ja he dit, la firma digital és un element transversal al procés, per això, per tal d’entendre la importància cabdal d’aquest mecanisme, cal saber quines són les fases que es plantegen.

La primera fase se centra en la e-incluse. Enfront de l’exclusió, l’accés generalitzat i l’alfabetització digital. En aquest sentit, recullo la frase que Kofi Annan, secretari de la ONU, va dir en relació als països en vies de desenvolupament: “Avui, ser impedit dels serveis de telecomunicacions és una dificultat tan greu com la manca d’aliment.”

Però no és suficient incloure al conjunt de la ciutadania en la dimensió informàtica, també cal assegurar el seu accés a la informació que produeixen les administracions públiques (segona fase). I, fins i tot, es necessari que el ciutadà accedeixi a l’esfera pública i que ell mateix sigui un productor d’informació que incideixi en el debat polític i social (tercera fase).

Les tres primeres fases hauran servit per mostrar la feina de l’administració pública i per informar a la ciutadania. La quarta fase servirà per desenvolupar de manera més directa la democràcia digital i consistirà en la participació ciutadana en la dimensió electoral –escollint llistes, seleccionant modalitats de candidatures, etc.

Finalment, les fases cinquena i sisena serviran per acabar de consolidar els serveis a la ciutadania. La cinquena consistirà en la participació ciutadana en allò relatiu a la iniciativa directe –referèndums, Iniciatives Legislatives Populars, etc. La sisena fase en centrarà en la participació ciutadana i en les seves formes associatives en allò relatiu a agendes, pactes territorials i altres.

Acomplertes les fases, solucionats els elements més problemàtics –accés, firma digital, marc normatiu comunitari, etc.- i consolidades les alternatives, el procés cap a l’eGovernment de la UE serà una realitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: