El nou perfil professional: saber aprofitar la xarxa

ANNA DE LA SALUD

Tant el perfil de periodista com els mitjans de comunicació han evolucionat a passos agegantats durant les últimes dècades a causa de l’aparició d’Internet. La utilització de la xarxa de forma multidireccional, com a mitjà i alhora com a font d’informació, fa que la situació laboral del professional del periodista es vegi afectada i això afecta també a l’hora de formar els futurs periodistes; un nou repte tant en l’àmbit laboral com en l’acadèmic.  Els mitjans de comunicació s’estan adaptant a aquests canvis, i tot i que una part dels professionals consolidats s’hagin pogut mostrar reacis al canvi, la revolució d’Internet ja no hi ha qui la aturi. Sigui com sigui, els periodistes del present i del futur s’han d’adaptar a una nova manera de fer que no pot passar per el rebuig de les noves tecnologies.

Internet, com a mitjà de comunicació, s’ha establert com una eina única que permet la convergència de tots els tipus de comunicació (llegir, escoltar i veure) en una de sola així com la possibilitat d’intervenció de l’espectador.  El negoci de la informació pateix doncs, un canvi de model al qual s’han d’adaptar els grans media. En referència a aquesta transformació, Pedro de Alzaga, periodista col·laborador d’ABC i fundador de Cuarto Poder , comenta, en una entrevista feta per César Hildebrandt , la importància de la xarxa com una eina potent i ràpida per a exercir comunicació però sense oblidar que s’ha de saber utilitzar la tecnologia amb un objectiu concret, l’audiència. D’altra banda, el periodista i professor argentí Julian Gallo,remarca també la importància de l’audiència, com a punt de referència per als mitjans en aquest vídeo:

El ciutadà, el nou focus d’atenció

L’expansió i l’efecte de les xarxes socials afecta no només al periodista sinó a tota la societat en general. El segle XXI ha presentat la convergència de telecomunicacions, informàtica i mitjans de comunicació tradicionals i la societat, antiga receptora passiva, ha evolucionat i s’ha focalitzat cap a aquestes noves tecnologies. Internet ha aconseguit donar a l’audiència un grau d’importància diferenciat. Elements diversos com les actualitzacions constants de notícies, la cerca ràpida d’informació d’arreu del món amb tan sols un click o el fet de pertànyer a una xarxa social faciliten són la causa d’aquesta focalització cap a l’audiència. La gran revolució però, la trobem en la interactivitat. El ciutadà té la capacitat de difondre la seva opinió, valorar i, en definitiva, transformar-se en una nova font d’informació. El que un dia va ser un receptor tradicional, que rebia informació de forma unidireccional, ha trencat les estructures tradicionals i ha passat a ser emissor i receptor, i no només de forma bidireccional sinó que en un mateix procés comunicatiu hi poden intervenir múltiples individus.

El boom del web 2.0 ha permès que el ciutadà participi i fins i tot distribueixi informació, en certa manera, en competència a la informació dels mitjans tradicionals. Un clar exemple el trobem en els blocs. Manuel Almeida, periodista espanyol, creador del bloc mangasverdes i gran impulsor del moviment blogger, explica en diversos vídeos penjats a Youtube, la gran revolució que han suposat els blocs i fa especial esment a la potencialitat de la publicació a Internet: tothom hi pot accedir, és gratuït i immediat i et permet feedback. Un esment especial al video “3 aportes del blog al periodismo”, on s’expliquen les oportunitats que un blog pot aportar a la professió periodística remarcant sobretot en el fet que un bloc et permet obviar l’empresa i ser, en certa manera, l’amo del teu propi mitjà sense estar subjecte a cap política editorial, sense abandonar, però les responsabilitats comunicatives. Alhora, tens un espai que et serveix per “vendre’t”, perquè tothom qui vulgui et pot trobar i això pot significar una ampliació quant a oportunitats laborals, per exemple. És interessant destacar una cita del periodista i poeta Esteban Peicovich dins d’aquest petit documental: “el blog es un gran despertador(…). Toda esta siesta inmensa del periodismo clásico, el blog la quiebra, la transgrede, la renueva”.

Com a contrapunt, de Alzaga, en la entrevista abans esmentada, posa sobre la taula el perill que es corre de no diferenciar aquest periodisme, fet per periodistes titulats, del periodisme ciutadà del qual ell en qüestiona la autenticitat. De Alzaga posa sobre la taula arguments de pes com els estudis en referència a la comunicació o la metodologia periodística utilitzada pel blogger – està capacitat per a difondre una informació que arribarà arreu del món, sigui quina sigui la seva intenció? – elements que han de diferenciar el bon periodisme de l’intent de periodisme.  En aquest sentit, trobem una arma de doble full: per una banda, l’augment de la participació ciutadana fomenta la pluralitat i la llibertat d’expressió, valors bàsic per a sostenir una societat democràtica. D’aquesta manera, es debat si aquest nou fenomen podrà trencar amb els grans media, que controlen i dominen la informació – informació que, al cap i a la fi, troba el seu origen en l’Estat o en interessos privats i, per tant, està totalment dirigida –. D’altra banda correm el perill de que la informació i la tasca periodística perdi el seu valor perquè passi a estar a l’abast de qualsevol.

 El periodista que s’adapta

En referència al moment que està vivint el periodisme, és important que els periodistes acceptin jugar aquesta partida i siguin capaços d’estar a l’avantguarda de qualsevol mètode que els permeti millorar la seva feina. S’han de saber adaptar a noves formes i llocs de treball, a la convergència de gèneres i formats i als requisits d’immediatesa i interactivitat que la xarxa proporciona. El periodista ha d’habituar-se a narrativa digital, basada en l’hipertext, que organitza la lectura de forma no lineal, el component multimèdia – que barreja diversos suports com animacions, audios, vídeos… – i la interacció. L’escriptor tradicional ha de pensar la informació de forma audiovisual i aplicar noves funcions, molt més tècniques, com per exemple la manipulació de dades i d’aplicacions multimèdia o el disseny gràfic i ser conscient del treball col·laboratiu, ja que el treball que fan els dissenyadors i programadors és bàsica en el nou context.

Un grup de periodistes i bloggers d’Alemanya han escrit un manifest amb el qual intenten marcar objectius comuns per a la professió en el marc de les noves tecnologies. Es recullen diferents idees, com per exemple el fet que els grans media han de comprendre les noves formes de comunicació i els periodistes han d’entendre la nova forma de treball. En definitiva, el periodisme, per no morir, requereix l’aprofitament de les noves tecnologies, per molt volàtils i sorprenents que siguin i el periodista digital està lligat a una formació constant per tal d’adaptar-se als canvis tecnològics.

Com a conclusió, crec que l’element clau, per a qualsevol periodista, sigui quin sigui el moment històric que se succeeixi i independentment del mitjà o suport amb que treballi, és deure’s a la seva audiència, tenint en compte que aquesta mereix respecte, veracitat i esforç – cal que un periodista contrasti, comprovi, rastregi– i Internet és una plataforma magnífica per poder aconseguir-ho amb més facilitat.  M’agrada pensar, com a futura periodista i com a audiència, que les noves tecnologies em permetran fer millor periodisme i accedir, molt més fàcilment i de forma personalitzada, al bon periodisme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: