El futur del periodisme: pagament o no pagament?

ANDREA CHORDI

Desapareixeran els mitjans de comunicació tradicionals? Com serà el futur consum de les notícies? Periodisme digital o en paper? Crisi?

Totes aquestes preguntes formen part d’un debat obert que està creant moltes opinions controvertides i que de ben segur no acabaran amb un final feliç per algunes indústries de la informació.

Que la venta de diaris impresos ha caigut un 20%, que la publicitat en els mitjans impresos ha disminuït, és un fet. Que Google Book Search pugui digitalitzar 1.000 pàgines cada hora, que molts quioscos sobreviuen a base de gominoles i que la indústria dels mitjans de tradicionals està en crisi, n’és un altre.

I és que sens dubte, les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) han generat canvis en les tendències dels mitjans de comunicació tradicionals i la figura del periodista.

Pel que fa a aquests canvis, una de les problemàtiques més grans a les quals s’han d’afrontar aquests mitjans és al pagament o no per consumir informació. Recordem que en els inicis d’Internet, molts continguts eren de pagament. Diaris com La Vanguardia, per exemple, amb subscripció podies accedir a tot el seu contingut. Però a poc a poc, tots els diaris han acabat cedint i mostrant els seus continguts de forma gratuïta.

Paral·lelament a aquests canvis, ha nascut un nou concepte de la figura del periodista, que anomenem “citizen journalist”, que no és res més que tot aquell ciutadà que crea, difon i aconsegueix algun tipus d’informació de forma immediata a través dels blogs i altres xarxes socials.

No cal anar massa lluny per veure l’impacte social que estan tenint aquests canvis en l’espai plusmediàtic que s’ha creat. Per exemple, el gener de l’any passat un avió va caure al riu Hadson, a Nova York, i va ser un ciutadà que per casualitat estava físicament al lloc de la notícia abans que qualsevol periodista. Va fer una fotografia amb el mòbil i acte seguit la va enviar a una xarxa social: El Twitter. “Hi ha un avió al Hadson. Anem a fer el rescat”, aquest és el missatge que va escriure el ciutadà al seu Twitter. Amb pocs minuts, els comentaris es van multiplicar, i molts mitjans de comunicació i blogs van utilitzar la fotografia per publicar-la.

En casos com la catàstrofe de l’11 de setembre, una xarxa de bloggers van començar a difondre molta informació actualitzada. Això va permetre que molta gent s’informés de la seva situació personal o dels seus familiars gràcies als blogs ja que es va començar a difondre informació sobre el que veia i es percebia. Davant dels fets de l’11-M, del Tsunami o l’huracà “Katrina” va succeir el mateix. És més, al gener de l’any passat va néixer el primer diari nord-americà composat exclusivament per blogs.

Arribats a aquest punt, tot això ens mostra els canvis que s’estan produint en la professió periodística, des del sistema de producció dels continguts, passant per la figura del mateix professional i acabant amb el sistema de recepció.

Per això he trobat interessant adjuntar-vos aquest vídeo. És un reportatge emès per TV3 en què es fa una crònica molt acurada amb els personatges més rellevants del món dels mitjans. En ell es parla del nou periodisme, del nou paper del periodista, i de les noves tecnologies que han entrat en aquest sector.

Penso que és un reportatge molt interessant tot i que hi he trobat a faltar un referent essencial a Catalunya com és Vicent Partal, director de Vilaweb ja que és un clar exemple d’un mitjà que té rendiment econòmic a través de la web. El reportatge mostra com els mitjans de comunicació tradicionals estan canviant, com ara hi ha noves maneres d’informar-se, explica el canvi de concepte d’audiència, la reducció de l’agenda dels mitjans i la comunicació mediada. Destaca un món on les notícies ja no es busquen sinó que es troben.

A més, penso que en moments com aquest en què qualsevol tipus d’informació és necessària, és el periodista ciutadà que ha d’entrar en joc, i si els periodistes no poden arribar a tots els llocs, crec que hem d’escoltar a qui sí que està al lloc de la notícia. Per tant, si aquest ciutadà disposa d’informació, no veig per què no pot informar sobre el que està succeint.

És més, per acabar, penso que qualsevol periodista d’un diari que cregui que pot competir amb milions de persones amb telèfons mòbils, càmeres, vídeos… no s’ha adonat de fins a quin punt han canviat i continuaran canviant les coses. Per això veig essencial que els mitjans tradicionals s’adaptin a les TIC perquè sinó estaran condemnats a desaparèixer.

http://www.tv3.cat/videos/2742870/I-tu-quin-diari-compres

Anuncis

1 comentari

  1. susana said,

    Mai 18, 2010 a 20:55

    ÉS un punt de vista interessant que indueix a la reflexió.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: