Jo periodista, Tu periodista, Ell periodista…

JAVIER OCAÑA

Fragments de realitat

Molt hem escoltat parlar d’ell. Soon constants les informacions que ens arriben i que apunten a que el Citizen Journalism ha arribat per quedar-se. El periodisme del poble, pel poble, s’ha colat a les portades dels mitjans tradicionals i esta protagonitzant els majors debats internacionals del moment.

Barbara Lacerra, de 50 anys, ha saltat a la fama per gravar amb la seva càmera de vídeo la detenció de Aftab Khan, sospitós de participar en el recent fallit atemptat amb cotxe bomba a Times Square. Les imatges captades per la periodista ciutadana han estat escollides com a portada del Globe y el Herald.

Un altre exemple clar és l’actual situació que s’està vivint a Tailàndia, amb la gran protesta popular que es nega a admetre la legitimitat d’un govern que consideren no han escollit democràticament. Per mitjà de Twitter, els ciutadans han decidit realitzar un seguimentde tot el que succeeix al país: des de l’estat del transport públic, fins els últims disturbis i imatges que no es mostren a la televisió. Youtube y Facebook també han estat llocs claus per a compartir vídeos, articles, fotografies i opinions sobre Bangkok.

El Citizen Journalist és un diamant en brut que acabem de trobar. Com tot diamant, a mesura que es treballi i es poleixi, l’anirem descobrint. Una altra aplicació d’aquest es la presa de consciència de les comunitats. Un dels papers més importants dels media era conscienciar la societat, sensibilitzar-la amb allò important. El Citizen Journalist tambee li està menjant espai en aquest terreny. Com ha passat al Golf de California amb l’associació SuMar. Estudiants i professors s’han convertit en periodistes ciutadans i difonen mètodes sostenibles amb el medi ambient, molt important a la zona, convidant a la resta de ciutadans a conèixer, participar i influir en el seu entorn.

La força i l’impacte de les xarxes socials és tal que no hi ha marxa enrere, més aviat al contrari. Fins i tot ni la manca de tecnologia o formació poden aturar el poder que han atorgat tota la ciutadania mundial. Com és el cas de l’Índia. Un país on el fet que menys de dos terços de la població no sap ni llegir ni escriure i la seva precarietat econòmica i tecnològica, han provocat el desenvolupament dels bloggers via mòbil. Nomes cal recordar l’ús del Citizen Journalism via mòbil que va tenir lloc durant la cobertura del Tsunami de 2004: actualitzant les informacions per SMS.

Per tot això, el Citizen Journalism està sent el protagonisme de convencions i fòrums internacionals com el Global Voices Citizen Media Summit 2010, on el tema central era La pròxima generació de mitjans ciutadans, l’accés del públic i la participació ciutadana. Reunions on es posen en comú aspectes de diferents països. Com ara Argentina, on alguns mitjans tradicionals han descobert i estan aprofitant el potencial de periodisme ciutadà, creant serveis o seccions, com per exemple: Soc Corresponsal, al diari La Nación o Lector – Periodista, del diari Los Andes.

Inclús en política les xarxes socials poden tenir més pes inclús que la resta de mitjans. El professor i investigador de La Trobe University, Chris Scanlon, ha unit Twitter, Google Maps i els Citizen Journalists per a dur a terme el seguiment exhaustiu de les pròximes eleccions a Austràlia, permitent a qualsevol persona informar sobre les activitats politiques via mòbil en la web que ha creat: ozelection.

Estudiosos com el periodista i professor Leccese consideren que tot començà allà per 1991 amb el vídeo de Rodney King sent colpejat per la policia de Los Angeles. En tan sols 20 anys, el creixement i la propagació entre la població ha estat vertiginosa. L’evolució arriba fins a tal punt que han sorgit agències ciutadanes d’informació com Demotix, encarregades de vendre imatges als mitjans de comunicació, repartint amb el ciutadà els beneficis al 50%.

Ciber-futur en positiu

En una societat tan ràpida com la nostra el canvi és el pa nostre de cada dia. Tenim exemples suficients a la història de com els canvis fruits dels avenços socials són positius. Igual que va passar amb la literatura al seu moment, en que les llargues descripcions, el lèxic complex va donar pas a histories de lectura i ritme ràpid, amb el periodisme passarà el mateix. No ha arribat la fi dels media, ha arribat el moment del canvi, de l’evolució, de pujar un altre esglaó. Perquè les noves tecnologies ofereixen nous camins i noves possibilitats d’aprofitar els media tradicionals. No són incompatibles, han de ser complementaris i trobar la manera d’alimentar-se els uns als altres: de la mateixa manera que una imatge d’un Citizen Journalist serveix de portada per a un diari, la informació d’aquest diari pot generar discussió a les xarxes socials.

El paper del periodista tan sols ha de redefinir-se, reinventar-se per adaptar-se als canvis que hi hagut des de la seva concepció. Si fins ara era una figura clau com a intermediari entre la realitat dels altres i la nostra, avui aquest diàleg entre realitats és directe. A través de les xarxes socials els ciutadans generen així informacions i testimonis, apropant a tothom la seva realitat. En aquest aspecte, els periodistes es tornen prescindibles en un moon en que tot està a l’abast de tothom. Però aquesta és una lectura molt simplista. Un periodista no es limita a recollir la realitat del carrer, hi ha moltes més realitats (política, econòmica, tecnològica…) a les quals un Citizen Journalist no pot tenir accés. A més, un periodista format sempre aportarà quelcom al seu públic diferent al que podria aportar una persona qualsevol: un estil, unes fonts d’informació, uns contactes… Es un error per part dels medis tradicionals tancar les portes a aquest nou periodisme. Amb això l’únic que aconseguiran serà quedar-se al marge d’una evolució que no pararà i que cada cop està més consolidada: augmentar l’escletxa entre uns i altres, en comptes d’enriquir-se de les noves aportacions i trobar noves maneres de créixer en aquesta direcció, perquè és la única.

La consigna que mou les xarxes socials és compartir-ho tot, des de noticies, fins histories personals o simplement trobar recolzament i una nova forma d’expressió. I compartir sempre ha unit i això sempre ha portat la societat endavant en positiu. Es aquí on recau el gran poder de la informació: la informació, si es comparteix, ens fa evolucionar. No es pot tenir por als canvis que, com s’ha vist, són per a millor. Perquè aquesta és una por que sempre juga en el teu contra. Confia, aprèn i canvia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: