La revolució de les TIC: Anàlisi del canvi comunicacional des de tres perspectives

LAURA MARTÍ

L’impacte de les TIC en la comunicació política : L’Era Obama i la democràcia online

L’any 2008, el senador Barack Obama  i el seu equip contractaven els serveis de Blue State Digital, una empresa especialista en la creació i implementació d’eines digitals i en la integració de les noves tecnologies en les campanyes polítiques, perquè gestionessin la seva campanya en la carrera cap a la presidència dels EEUU. Uns mesos més tard, Obama guanyava les eleccions i es convertia així en el primer president negre de la història dels Estats Units.

A dia d’avui, dos anys més tard, podem afirmar i constatar amb notables exemples a nivell internacional, que d’ara en endavant serà cada vegada més difícil parlar de campanyes polítiques que no integrin eines i estratègies digitals, i és que la revolucionària campanya d’Obama va sembrar precedents.

La contribució amb més de 300 mil·lions de dòlars per part de més d’un mil·ló de donants, prop d’un altre mil·lió de participants a la xarxa social, la creació de més de 50.000 actes a arreu del país, la localització selectiva i les estratègies de seducció de votants indecisos, i tot això a través de la xarxa, han estat els elements clau que van permetre a Barack Obama aconseguir la victòria.

Tot això va convertir la campanya d’Obama en una gran operació mediàtica basada en l’incessant activitat online  (enviament de correus electrònics), i en activitats convencionals, com les tradicionals trucades telefòniques, l’escriptura de cartes, o l’organització d’actes promocionals i mítings electorals.

El que, en el seu moment, podia semblar una campanya estratègica que perseguia uns objectius purament pragmàtics, tals com guanyar les eleccions (objectiu aconseguit i amb èxit) es convertí en l’embrió d’una nova forma de gestionar i desenvolupar la comunicació política. Una autèntica revolució tecnològica que, de retruc, transformà el modus operandi de la política tradicional.

Obama va basar la seva reeixida campanya mediàtica en la idea del canvi, un argument sòlid i contundent que va aconseguir convèncer a l’electorat nord-americà. Però la bandera de canvi d’Obama va traspassar l’espectre polític i es convertí en un canvi molt més transcendental del que hom podia esperar a primera vista, i és que,  l’equip d’Obama va assentar les bases d’una nova forma de concebre i fer política, basada en l’aplicació de les noves tecnologies per oferir transparència, participació ciutadana,  creació de comunitat i  interactivitat. Conceptes innovadors que ens permeten parlar d’un canvi en el si de la democràcia.

Amb la nova era sembrada per Obama i la seva revolucionària campanya, sembla que arribà la transició d’una democràcia participativa a les urnes a una democràcia on els ciutadans aporten idees, solucions, i on poden qüestionar obertament i directe les polítiques dels seus governs. En definitiva, el ciutadà es converteix en l’ull vigilant del govern que, al mateix temps i per obligació, es converteix en una institució més oberta i transparent. I és que, el fet d’estar exposats a la xarxa fa que qualsevol possible engany o incongruència pugui ser igualment posada en evidència davant de tothom.

És innegable que encara queden moltes coses per canviar, però, sens dubte, les noves tecnologies que irrompen amb força, estan demostrant ser instruments molt poderosos que ens permeten parlar d’una nova societat de la informació, on la instantània accessibilitat als continguts i, alhora, la facilitat i capacitat per crear-ne, permeten una major difusió de la informació a escala global i un gran poder d’influència i mobilització de les masses.

De la seva banda, el recent nou primer ministre de Gran Bretanya, David Cameron ha demostrat, al llarg de la seva campanya política, que, com Obama, també és un líder mediàtic. Des dels seus inicis professionals com a cap de la oposició al Parlament de Gran Bretanya, Cameron ja va fer els seus primers passos cap a l’aplicació de les innovadores tècniques de màrqueting polític. De fet, Cameron va ser guardonat l’any 2006 amb el premi al comunicador de l’any, gràcies al seu videobloc que sota el nom de WebCameron, mostrava el líder Tory des de la cuina de casa seva i dirigint-se a la ciutadania amb una aparença quotidiana i pròxima. Amb 160.000 visites durant els primers dies d’activitat, WebCameron va posar de manifest l’imparable poder dels bloc com a eines per a l’estratègia política contemporània.

En el següent vídeo podem veure com el propi Cameron es meravella de les oportunitats que ofereix el portal facebook per aproximar els polítics als ciutadans de a peu.

Vaticà 2.0: Tradició i evolució, ara compatibles

Però la política no és l’únic àmbit on s’ha fet palès l’enorme impacte i influència de les TIC pel que fa a la comunicació, i és que, en el paradigma comunicatiu actual, fins i tot el Vaticà ha vist la necessitat d’ésser present a la xarxa. Fa tot just un any i coincidint amb el dia de la 43ª Jornada de Comunicacions Socials del Vaticà, la màxima institució de la religió catòlica inaugurava un portal que, sota el nom de, Pope2you,  reunia en diversos idiomes una llista de les eines i serveis 2.0 que el Vaticà utilitza en l’actualitat per apropar-se de forma directa als seus fidels.

De fet, recentment acaben de llançar un canal de YouTube, que busca una major presència del Vaticà i el Papa en el mitjà de comunicació de més creixement i auge de l’actualitat.  La institució de la tradició però, ha anat més enllà i, amb l’objectiu d’apropar-se als seus fidels en un context on tots vivim enganxats als aparells tecnològics, ha creat iBreviary, una aplicació de iPhone que posa a l’abast de tots a través del telèfon mòbil, el Breviari, el llibre que recull les oracions diàries de l’església.

El poder d’influència i mobilització de masses, però sobretot, la capacitat d’arribar a molta més gent de forma senzilla, sembla que ha fascinat al Vaticà que ha vist en les TIC una potent forma de dirigir i orientar la seva comunicació espiritual a escala global. Tot i així, no es pot passar per alt que, segurament allò que més ha fascinat a l’església, és la gran influència que tenen les noves tecnologies entre els joves, que les utilitzen com a part de la seva rutina diària. D’aquesta manera, el Vaticà veu una via d’apropament cap a un sector sovint crític i reaci envers la institució eclesiàstica.

Tot i així, personalment no puc evitar trobar la iniciativa del Vaticà un tant incoherent ja que, com assenyalo al titular, resulta curiós que la institució de la tradició per excel·lència, sempre reticent a la modernitat, ara es dediqui a navegar per la xarxa del futur. Però com ja se sap, el Vaticà i en definitiva l’església es mouen sovint per interessos econòmics i, per tant, els beneficis (difusió missatge i obtenció nous fidels) justificarien el mitjà emprat. Sembla ser doncs que l’església segueix reacia a innovar en certs aspectes morals però quan es tracta de tecnologies que afavoreixen la seva difusió no hi tenen res a dir.

Sigui com sigui, la iniciativa del Vaticà és un exemple més del poder d’ ús i d’influència que tenen les TIC aplicades a la comunicació i mobilització de masses. El mon s’allunya, cada vegada més, de les eines de comunicació tradicionals i s’aproxima a una nova era on les tecnologies de la comunicació i la informació esdevenen fonamentals ja que permeten una connexió permanent, sense fronteres, i una difusió d’ informació i coneixement a escala global de forma ràpida, directa i interactiva.

L’apunt: les TIC i el periodisme

Finalment, pel que fa al periodisme, les TIC hi juguen també un paper cabdal. És sabut per tothom que la nova societat de la informació ha propiciat l’aparició dels coneguts com a “citizen journalists”, molt presents en el nou concepte de “blog bang” que té a veure amb l’aparició i expansió del fenomen dels blogs com a plataformes online on els ciutadans esdevenen generadors de continguts. Estem experimentant doncs un fenomen que propicia l’opinió lliure i massiva a la xarxa.  Ara tothom pot esdevenir comunicador. D’alguna manera, el canvi comunicacional afecta la consciència professional periodística que és sovint  menyspreada en detriment de l’aparició dels ciutadans periodistes i, això fa, que molts professionals de la comunicació temin pel seu prestigi d’ara en endavant. El fet és que en el nou context, els periodistes perden l’exclusivitat d’éssers els únics generadors d’informació alhora que es produeix una important transformació del concepte d’audiència, que ara es torna retroactiva. En definitiva, passem d’un periodisme unidireccional a un nou model bidireccional basat en la retroalimentació de continguts.

Però, no cal ser dramàtics, cal valorar la irrupció dels blogs i les noves possibilitats que ens ofereixen les TIC com una oportunitat i no com a una amenaça. Les TIC també permeten als periodistes tenir més a l’abast noves eines per exercir la professió, sobretot en un context de crisi que qüestiona el sistema imperant fins a dia d’avui i que està retallant notablement els llocs de treball a les redaccions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: