TabletNET

Els nous mecanismes tecnològics i Internet, i viceversa

Magda Ramírez Silvestre

En l’era actual Internet no només representa, com la ràdio o la televisió, un transmissor de continguts o una forma d’escurçar distàncies com el telèfon, sinó que pot funcionar com un espai social en sí mateix. A més, crea un nou espai plusmediàtic que trenca amb la recepció unidireccional de la informació. Amb altres paraules, en el ciberespai no només es reben els missatges sinó també s’hi accedeix per crear-los i enviar-los i això fa que es generi una comunicació multidireccional on tothom pot participar-hi. L’audiència és, llavors, una audiència pro-activa que té capacitat democratitzadora de la informació. Tot i que els grans mitjans de masses persisteixen, els receptors, tradicionalment passius, esdevenen part activa gràcies a la interactivitat.

En aquesta línia, Raúl Rodríguez (2001) afirma que, amb Internet “l’espectador s’introdueix en el quadre, com Alicia en el mirall, i es torna actor del que allí succeeixi: és el seu ésser i el seu fer, el seu aquí i ara, sense solució de continuïtat, el que es desembolica en aquest decorat electrònic. Però no només això: no és només espectador esdevingut actor, en el sentit escènic (això ja ho proporcionaven el teatre amb la catarsi i el cinema a través de la projecció o la identificació psicològiques amb els protagonistes), sinó també autor, al temps guionista instantani i intèrpret de la seva peripècia”.

Internet va lligat actualment amb dos conceptes clau, tal i com apunta Edgar Gómez Cruz (2002) en un estudi sobre Internet i la comunicación meditada. Aquests termes són, per una banda, la “domesticació”, que es refereix al procés de com la tecnologia s’ha anat incorporant a la quotidianitat i va transformant poc a poc els hàbits i els espais. I per altra, trobem la “virtualizació” de l’espai de connexió: ara l’espai físic es veu superat per les activitats que es realitzen enfront d’una computadora i que van adquirint dinàmiques pròpies en relació amb espai. Aquestes dues característiques -domesticació i virtualització- ens fan parlar de multitasking consumer: a dia d’avui, utilitzem Internet gairebé per tot i cada cop des de llocs de connexió més dispars. ¿A qui li sorprèn veure a algú enviant un e-mail, veient vídeos del youtube o tafanejant el facebook des del seu mòbil? ¿Ens imaginem als ciutadans passant pàgines d’un llibre des de la pantalla d’una tableta, estant al metro, al bar o a la sala d’estar de casa? Segurament molts ja ho han vist (o fet). I què els semblaria organitzar i visionar els continguts d’una revista al vostre gust? I rebre actualitzacions constants del que més ens interessi? Essent conservadors, diríem que si més no és possible. Si agafem el toro per les banyes (o l’Ipad per la pantalla) diríem que el futur comença ara i tot això no nomé és factible sinó que és o comença a ser.

L’iPhone, l’iPad o el Mag + esdevenen paradigmes de les noves tecnologies que es serveixen d’Internet com a principi bàsic. El plantejament d’Apple és que les petites pantalles reuneixin una infinitat de característiques que el converteixin en un “dispositiu universal”, un concepte que va començar a aplicar en el iPhone i ha continuat amb l’iPad. Tanmateix, les aplicacions del dispositiu necessitaran, en la seva majoria, de la connexió a Internet. I és aquí on volem focalitzar aquest post: en la necessitat que tenen les noves tecnologies de disposar de xarxa i com és aquesta la que acaba esdevenint el punt clau de l’èxit dels nous productes tecnològics.

iPhone

Creat a mitjans del 2007, iPhone va suposar la revolució dels mòbils i és, avui dia, el dispositiu amb més aplicacions que existeix en el mercat sent qualificat com “l’invent de l’any” per la revista Time en 2008. El sistema de l’iPhone combina les tecnologies de GPS, brúixola, acceleròmetre, càmera i Internet.

Un dels principals motius pels que navegar per Internet en el mòbil ha estat poc habitual és per l’alt cost que suposava però també perquè molts usuaris no troben agradable el fet de navegar a través del seu telèfon per la quantitat de fallades i incongruències en la navegació, i l’estructura que veuen en pantalla. Tanmateix, amb l’iPhone es superen els principals handicaps de la indústria referent a això. Segons Google, el mòbil d’Apple genera 50 vegades més recerca que qualsevol altre telèfon mòbil, i el president de Deutsche Telekom, René Oberman, afirma que “l’ús mig d’Internet per a un client iPhone és més de 100 MB”. I és que l’iPhone té accés a la World Wide Web a partir d’una versió modificada del navegador de Web de Safari. Aquest navegador mostra pàgines completes, similars a un navegador d’escriptori Web,  i suporta el zoom fent doble-clic a la pantalla.

iPhone disposa de les aplicacions bàsiques com SMS, Calendari, Calculadora, Rellotge, Notes o Ajustament, i d’altres que el fan ser el mòbil més atractiu: Càmera, YouTube, Borsa, Mapes (Google Maps), Temps i tràfic en temps real (proporcionat per Yahoo) o iTunes Store, Safari, iPod o email. Una altra peculiaritat de l’iPhone és que pot reproduir vídeos, permetent als usuaris veure la televisió i pel·lícules en orientació de paisatge i a pantalla completa. A més, una de les últimes aplicacions incorporades en aquest mòbil permet afegir capes d’informació al que mostra la seva pantalla com, per exemple, informació de la Wikipedia, hotels propers, oficines bancàries, rutes de tapes per les principals ciutats o gasolineres pròximes.  Tota una infinitat d’informació que el consumidor té al seu abast gràcies a la xarxa, transmesa a través d’iPhone.

iPad


A principis d’aquest any, Apple ha posat en el mercat un dispositiu multiusos que permet gestionar tot tipus d’arxius multimèdia i convertir-se en una eina d’oci. Al mateix temps, també pot realitzar tasques que serveixen a aspectes professionals, encara que no serà aquest el seu enfocament. Es tracta d’un tablet PC. La gran expectació que solen generar els invents més novedosos d’Apple va acompanyar, com no podria ser d’altra manera, el llançament de l’iPad, tot i que en un primer moment no se sabia ben bé perquè serviria. Tal com digué un dels consumidors que va fer una cua interminable per a ésser dels primers en comprar-ne un, als Estats Units: “No sé el què fa, però sé que podrà fer tot el que vulgui i més”.

El iPad incorpora dotze nous programes que no tenia el iPhone. Entre els destacables cal ressenyar iBook, una aplicació que permet llegir llibres electrònics. La pantalla de Apple es connectarà a una nova botiga online de la companyia: iBook store. En aquesta, es podran comprar llibres i publicacions de diferents distribuïdores i companyies. De moment, ja hi ha Penguin, Harper Collins, Macmillan i Hachette.

Més pròxim als Mac, l’iPad disposa d’una versió completa de programes ofimàtics: el processador de textos Pages, el programa de presentacions Keynote i la full de càlcul Numbers. A més, disposa de les 140.000 aplicacions disponibles per a iPhone. El seu camp de possibilitats d’ús és “un dels majors que ha tingut mai un ordinador personal” va afirmar  el director general d’Apple, Steve Jobs, en la presentació d’aquest tablet. L’iPad té una pantalla de 9,7 polzades, la mateixa grandària que el d’un netbook  i d’alta resolució, que mostra uns colors molt vius. El nou invent de Jobs té connexió wi-fi d’alta velocitat i conectividad 3G opcional que, com l’iPhone, no anirà lligada a cap companyia telefònica de forma obligatòria.

El nou dispositiu copia també del iPhone sensors com el acceleròmetre, el GPS i la brúixola, que permeten usar infinitat d’aplicacions i utilitzar-lo la posició de la pantalla per a manejar jocs, i l’aplicació de mapes de Google, que inclou com en el telèfon les vistes en 3D de Google Street View.

I el futur, sobre tot pels que fa als mitjans de comunicació escrits, el Mag +. Es tracta d’una plataforma de revista digital de Bonnier que pretén prendre el millor de les revistes tradicionals en paper i el millor de les noves possibilitats tecnològiques. En el següent vídeo s’explica la gran capacitat i facilitat d’ordenació i visualització dels continguts, així com la seva gran atracció visual:

De prototip el passat novembre (des de Bonnier i BERG) a realitat ara fa un mes, amb Popular Science +, la primera revista digital que emergeix de Mag+, un projecte per “repensar i reinventar la manera en què les revistes són llegides, en una nova generació de color i tablets amb pantalla tàctil”.

L’objectiu de Bonnier és combinar la tasca de creació de continguts  d’un equip d’experts amb l’atracció visual, partint del concepte de revista tradicional, però alhora quedant “reinventat al cobrar vida a la pantalla de l’iPad”. És, doncs, molt més que una revista digital ja que, a més d’aquesta combinació, el consumidor podrà seleccionar la informació que vullgui, donar-li forma i redissenyar la pàgina al seu gust. Parlem, per tant, d’un exemple clar en el canvi de paradigma que viu actualment la comunicació, on l’espai plusmediàtic, l’audiència pro-activa i el trencament entre sistemes de producció i recepció conflueixen per donar pas a una nova era.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: