La ‘Ley Sinde’, fre a les possibilitats d’Internet?

ALBERT NAYA i DÍAZ

El passat mes de març, el Govern d’Espanya va aprovar el projecte de Llei d’Economia Sostenible (LES), altrament anomenada i més coneguda com a “Ley Sinde”. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, és la responsable de la llei i la que ha hagut de lidiar contra el bon nombre d’opositors que s’han organitzat entre ells per fer-ne oposició. Tanmateix, de moment, no s’ha fet cas de pràcticament cap de les seves peticions i es preveu que la llei s’aprovi finalment i sense grans modificacions a finals de juny d’enguany per tal que pugui entrar en vigor definitivament l’any 2011.

La LES vol protegir els drets intel·lectuals dels creadors de continguts artístics a Internet, fruit la gran presència de còpies lliures que circulen per el Web. Així doncs, Sinde justifica la seva decisió com una mesura per lluitar contra la pirateria digital, malgrat les queixes de consumidors, internautes i, fins i tot, de la Fiscalia General de l’Estat. Aquest òrgan judicial posa en dubte que la protecció de la propietat intel·lectual s’hagi de posar al mateix nivell que la d’altres drets fonamentals com el dret a la informació. No obstant, aquest és el motiu que permet justificar el tancament de pàgines web o la retirada d’alguns dels seus continguts.

Els opositors a la Llei van presentar poc abans de l’aprovació del projecte de llei quatre punts per millorar-la, tot i que cap d’ells va ser introduït. El més important és que la Llei hauria de precisar molt més quines webs es tancaran i quines no, ja que el text és molt ambigu al parlar només d’aquelles que “tinguin ànim de lucre directe o indirecte” o “dany patrimonial”.

Aquesta llei posa de manifest que la circulació de continguts per Internet és realment difícil de controlar i que qualsevol mesura presa deixarà descontenta a una part de la societat. La LES engloba sobretot continguts audiovisuals, pel·lícules i música, perquè de fet són els més complicats de copiar i distribuir de forma gratuïta. Un text és, tecnològicament, molt més fàcil de reproduir, només es necessita saber llegir i escriure. Amb això vull dir que la lliure circulació de qualsevol text per la Xarxa és un fet i serà imparable, per la senzilla raó que sempre es podrà trobar aquell mateix contingut en un altre lloc i de forma gratuïta. El problema no és si la informació ha de ser gratuïta o no. La qüestió és saber trobar solucions a com es pagaran els costos que comporta produir i distribuir aquesta informació.

Des d’un punt de vista teòric, una notícia, un llibre, una cançó i una pel·lícula haurien de gaudir de la mateixa protecció de propietat intel·lectual. De la mateixa manera que el Periodisme 3.0 obria la possibilitat a una nova concepció de la professió, Internet també permet que sigui molta gent la que pugui exposar els seus continguts de forma accessible i ràpida, de manera que la pluralitat es veu clarament afavorida. Amb la prohibició de la gratuïtat de continguts només s’assegura que uns pocs puguin arribar a la societat.

En aquest sentit, una de les idees que “The Long Tail” defensa pot quedar en entredit. Tot aquell producte que no generi grans beneficis difícilment podrà ser trobat, no existirà. Només les superventes hi tindran cabuda. Per tal que la gent pugui accedir a qualsevol contingut que no sigui majoritari el requisit bàsic ha de ser la gratuïtat i el lliure accés, d’altra manera s’asseguren molt menys públic. El Web ha demostrat que és possible que el coneixement radiqui en la societat (blogs i Wikipedia) i no en unes elits polítiques i econòmiques.

Que la publicitat no és capaç de sufragar tots els costos és bastant evident, però això no ha de voler dir que la millor mesura sigui fer tots els continguts de pagament, com en definitiva vol fer la Llei Sinde. Reproduir a la Xarxa el model de negoci imperant durant tant de temps no és la millor manera per motivar la creació de continguts ni reeixir de la crisi econòmica a la que aquest mateix model ha portat. D’aquesta manera, ens arrisquem a que emissió i recepció tornin a ser inseparables, que la comunicació mediada retrocedeixi cap a la de masses una altra vegada, que no hi hagi possibilitat d’escollir què es vol sinó que alguns estaments marquin què s’ha de seguir.

Són molts els artistes que s’han donat a conèixer voluntàriament a través de blogs i plataformes com Youtube i no reclamen res, conscients que essent ells els emissors lliures poden arribar a molta més gent. Un exemple, com a anècdota, pot ser Lionel Neykov amb la seva cançó “Freeze my Senses” que es va donar a conèixer amb gran èxit a través de Youtube. El 2008, la Lotería de Navidad va fer servir aquesta cançó pel seu anunci:

De la mateixa manera que han de ser els ciutadans qui puguin escollir les seves fonts d’informació, tradicionals i alternatives, per interpretar la realitat des de diferents punts de vista, també ho han de poder fer amb altres tipus de continguts. Lleis com la d’Economia Sostenible, només limiten aquesta llibertat, tanquen portes a minories i deixen el mercat lliure a les grans produccions.

Sinde no ha escoltat les queixes dels grups opositors, entre els quals es troben professionals de la comunicació com Rosalía Lloret, responsable de RTVE.es, Virginia Pérez, directora de la web 20minutos; l’exdirector de Público y blogger Ignacio Escolar; y el responsable de la web Periodistas 21, Juan Varela. A qui sí ha deixat prou satisfet és a Teddy Bautista, president de l’SGAE, empresa privada i monopolista que controla, tant si es vol com si no, els drets intel·lectuals dels autors. A primera vista no sembla una mesura pròpia d’un govern socialista. Caldrà veure com es desenvolupa en el futur.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: