Twitter for Iran: xarxes socials i periodisme ciutadà, armes contra la censura

ANAÏS MARTÍ

Logotip Twitter for Iran

Logotip Twitter for Iran

El passat 08 de juny del 2009 es van celebrar les eleccions a L’Iran, on la victòria va ser per a en Mahmud Ahmadinejad.  Aquest resultat va crear descontentament entre la ciutadania, fent que aquesta es fes escoltar a través de les xarxes socials i blogs, i molt especialment a través de Twitter. I és que a causa de la censura que s’experimenta, el Govern va retirar les acreditacions als periodistes de mitjans estrangers per cobrir les notícies i reduir l’ample de banda per a que no es difongués més material per Internet.

Veiem com l’anomenat periodisme ciutadà està prenent un paper molt important avui en dia. En aquest procés d’eleccions a l’Iran cal destacar i que els mitjans tradicionals han fracassat en l’intent de transmetre el que passa en aquest país. Han estat els ciutadans els que han pres els mitjans disponibles a Internet per informar sobre el que està succeint des d’una perspectiva molt personal. Els membres de l’anomenat “Moviment Verd” van utilitzar Twitter per difondre imatges de manifestants ferits o bé molts, que segons després podien ser trobades en altres pàgines com Flickr o YouTube, malgrat el bloqueig governamental imposat en moltes d’elles.

La censura del Govern de l’Iran

El Govern iranià per tal de censurar als bloggers i usuaris de les xarxes socials va reduir l’ample de banda perquè evitar més pujades de vídeos i fotos que poguessin donar detalls sobre el que succeïa. Per sort, Twitter és un servei gratuït i fàcil d’accés a través de qualsevol mòbil i és per això que es va convertir en el principal canal per informar i no va cedir davant la censura imposada.

Manifestació del Moviment Verd d'Iran
Manifestació del Moviment Verd d’Iran

A més, el Govern també va optar per treure totes les acreditacions als periodistes estrangers que es trobaven a l’Iran per cobrir els fets que estiguin succeint al país. Els corresponsals només podien treballar des de les seves redaccions i tampoc els hi era permès fer fotografies, gravar o entrevistar. Els Guardians de la Revolució van advertir a tots els blocaires que van realitzar qualsevol tipus de publicació, que aquesta havia de ser retirada si fomentava algun tipus de reacció,

Iran a les xarxes socials

Personalment considero que documentar des de fora el que passa a l’Iran simplement no causa ni té tant sentit. ¿Com no donar-li valor al treball que han realitzat els usuaris de xarxes socials a l’Iran per compartir el que estaven vivint? Twitter, a través de les etiquetes iranelection i iranvote, ha causat una gran commoció entre la societat.

Twitter va ser la primera xarxa social en difondre la situació, però no l’última, i és que a partir d’ell, Flickr i YouTube també van començar a actualitzat imatges i vídeos d’usuaris molt actius, que van documentat les manifestacions, enfrontaments amb la policia i en general, el descontentament que es vivia al país. A  més a m

Pàgina principal Twitter for Iran
Pàgina principal Twitter for Iran

és, cal comptar amb la presència de Facebook, que ha servit com un canal per organitzar persones i armar moviments estudiantils.

En conclusió, podem dir que tot i la censura per part del Govern iranià, vam estar assabentats de tot el que s’estava vivint gràcies al valor dels ciutadans i les noves tecnologies de la comunicació. Es pot dir que aquest fet quedarà registrat com una guerra cibernètica on lluitem  per mantenir el lliure dret d’expressió i el lliure accés a la informació en qualsevol part del món.

Periodisme ciutadà, l’altra cara de la moneda

D’aquesta manera, veiem com el ciutadà cada vegada té més protagonisme en el món del periodisme gràcies a aquestes noves tecnologies que permeten una interactivitat i una bidireccionalitat cada vegada més evident. Parlem doncs d’una actitud pro-activa del ciutadà. La comunicació mediada aconseguida gràcies a l’impacte de les TIC, obre noves portes al futur de la comunicació i del periodisme en sí.

I és que Internet es un mitjà que ofereix grans possibilitats, però tampoc ningú assegura que tota la informació que llegim per part del ciutadà sigui certa. D’altra banda, si és el periodista qui l’escriu, considero que té el doble de contundència, rellevància i certes garanties de que el que es diu és cert.

D’aquesta hora els periodistes no han d’oblidar que són ells els que tenen la formació i el dret a exercir la professió plenament sense censures, tal i com corresponen a les democràcies del segle XXI. Els periodistes tenen la titularitat plena i absoluta i que han d’aprofitar el que les noves tecnologies els hi aporta per tal de complir amb les seves tasques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: